Sovint llegim notícies futbolístiques però a les fotos apareixen mandataris amb corbata. Parlen de diners, inversions, de com repartir-se el pastís dels drets de televisió (tot i que cada vegada és més difícil veure el futbol en obert), etc. Mirem les entrades per als partits i descobrim que la majoria de clubs porten un “SAD” darrere del seu nom tradicional, sigles que molts aficionats no sap que signifiquen, i quan diem: “vol dir societat anònima esportiva”, la gent manté la seua expressió de desconeixement.
Perquè allò que agrada a l’aficionat és viure cada jornada amb passió, el colorit de les graderies, els càntics que donen suport al seu equip, l’ambient festiu del públic i un futbol noble amb què gaudir cada cap de setmana. Més enllà de negocis foscos, de submissions als bancs i de futbolistes més preocupats per la seua imatge que per millorar el futbol que practiquen al terreny de joc.
Cal dir que el futbol popular no es limita a la parcel·la esportiva, ja que duu a terme nombrosos actes socials en favor dels col·lectius més desfavorits o que pateixen d’alguna discriminació. Són freqüents les recollides d’aliments per a menjadors socials i en més d’una ocasió els jugadors d’aquests equips han eixit al camp amb pancartes contra els desnonaments o contra l’homofòbia.
El naixement dels clubs d’accionariat popular (anomenats així perquè els accionistes són els mateixos aficionats i, per tant, els amos) té lloc, com no podia ser d’una altra manera, al bressol del futbol, Anglaterra. Concretament a Manchester, quan un grup d’aficionats del Manchester United contraris a la compra del club per part d’un multimilionari nord-americà decidiren crear el Football Club United of Manchester, primer club gestionat íntegrament pels seus socis. Hui dia també trobem equips d’aquesta mena a Itàlia i a l’Estat espanyol on el fenomen s’estén amb molta rapidesa. El primer exemple en fou el Ciudad de Murcia, totalment arrelat al seu barri de procedència i a la ciutat. I als Països Catalans tenim el FC Tarraco a Tarragona, el qual esperem que siga el primer de molts del nostre petit però allargat país.
El futbol popular funciona mitjançant la participació activa ja que les decisions es prenen a l’assemblea on tots els accionistes tenen veu i vot. Aquesta horitzontalitat garanteix una participació democràtica alhora que permet mantenir un clima de germanor entre jugadors, aficionats i administració.
Aquestes entitats s’autogestionen gràcies a la venda d’abonaments, d’entrades, de marxandatge, de rifes, etc, i planifiquen la temporada de manera realista per a no haver de sotmetre’s al jou dels bancs ni tenir deutes que els impedisca el desenvolupament correcte de la temporada.
El futbol per al poble!!!
(article publicat al número 3 de la revista AvinentesA)
 |
| Una de les parets del local d'aficionats del CAP Ciudad de Murcia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada